Author: Comunicacio

El degà del Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB), Javier Segura Zariquiey, ha publicat un article a ‘Expansión’ a propòsit de la nova Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener.

Sobre la també coneguda Llei d’Eficiència de la Justícia, Segura Zariquiey reivindica que el paper dels professionals de la procura “ha d’anar més enllà de ser el mer nexe d’unió entre les parts processals i els òrgans judicials”, per incidir a continuació en la contribució de procuradores i procuradors que, en la seva opinió, se centra en “dos pilars fonamentals”: agilitat en la fase declarativa i execució efectiva de les resolucions judicials.

Tot i admetre la “voluntat política” per implementar reformes, Segura Zariquiey defensa que “sense una inversió econòmica adequada i un compromís real per proporcionar els mitjans necessaris, aquestes reformes podrien acabar sent un altre canvi nominal més, com ja va passar el 2003”. Sigui com sigui, “lleialtat i professionalisme”, “servei a l’interès general” i “garantia de la tutela judicial efectiva” seguiran sent, en paraules del degà, claus en l’activitat de la procura.

Consulteu aquí l’article d”Expansión’: https://www.expansion.com/juridico/opinion/2025/02/03/67a0bac6e5fdea00628b4598.html

 

El 14 de gener el Col·legi de Procuradors de Barcelona (ICPB) va organitzar, conjuntament amb el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i el Col·legi Notarial de Catalunya i els Registradors de Catalunya, una jornada de debat jurídic amb quatre taules rodones per abordar els “Aspectes Pràctics Processals de la Llei Orgànica 1/2025”, una reforma molt rellevant que aborda mesures per millorar l’eficiència del servei públic de justícia. La llei, que entrarà en vigor el 3 d’abril del 2025, estableix una nova organització judicial amb la creació dels tribunals d’instància i incorpora mecanismes innovadors en la resolució de conflictes, entre d’altres aspectes. 

La jornada celebrada al Palauet Casades de l’ICAB, que va comptar amb més de 300 inscrits i amb gairebé 2.000 participants online, va estar inaugurada per Jesús Mª Sánchez García, degà de l’ICAB; Javier Segura Zariquiey, degà de l’ICPB, president del Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya i vicesecretari del Consell General de Procuradors d’Espanya; José Alberto Marín Sánchez, degà del Col·legi Notarial de Catalunya; Vicente García-Hinojal, degà dels Registradors de Catalunya; Maite Casado Cardaso, Secretària General del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i Verónica Ollé Sesé, directora general pel Servei Públic de Justícia.

En la seva intervenció inicial, Segura Zariquiey va fer una crida als operadors jurídics al considerar que “entre tots hem d’aconseguir que aquesta llei tiri endavant si volem aconseguir l’agilització del nostre sistema judicial”. El degà de l’ICPB també va moderar una de les taules rodona, centrada en l’execució de processos. En aquest debat, molt d’interès per a la procura, van participar com a ponents el procurador Anthony Angelo Sabattini i la secretària general de l’ICPB, Eulalia Castellanos Llauger. En la seva intervenció centrada en les subhastes, Castellanos Llauger va indicar que encara hi ha alguns interrogants al respecte perquè “no hi ha conseqüències a determinades actuacions” i va considerar que “no es començaran a veure aquestes noves subhastes fins al 2026”. Per la seva banda, Angelo Sabattini va parlar sobre la col·laboració entre operadors jurídics perquè les execucions siguin més ràpides: “la cooperació és essencial i fonamental” per tal de poder “esquivar demores moltes vegades evitables”.

En la taula rodona de la jornada dedicada als MASC (Mecanismes Adequats de Solució de Controvèrsies) els ponents van abordar, principalment, la mediació i la conciliació. Entre els participants es trobava Carlos Molina Blanchar, vicesecretari de la Junta de govern de l’ICPB, que va assegurar que “els procuradors podem tenir un paper important per agilitzar els requeriments per realitzar un MASC”. Pel que fa a la taula dedicada a les modificacions en els processos declaratius, Margarita Ribas Yglesias, vicedegana de l’ICPB, va assegurar com a ponent que “el procurador segueix sent el gran col·laborador de l’administració de justícia, i això per nosaltres és un èxit”. 

La jornada va aconseguir reunir a totes les branques d’operadors jurídics i va funcionar com a sessió formativa per treure conclusions de la llei i de totes les seves implicacions, com va resumir el degà de l’ICPB: “és una llei que busca una transformació digital i que ajudi la societat a entendre la justícia d’una altra manera”.

El dimecres 18 de desembre ha tingut lloc a la seu de l’Il·lustre Col·legi de
Procuradors dels Tribunals de Barcelona l’Assemblea General Ordinària.

El degà de l’ICPB, Javier Segura Zariquiey, ha donat inici a l’acte informant els
col·legiats assistents de les diverses activitats desenvolupades durant l’any 2024 i
abans de donar la paraula a la secretària general del Col·legi, Eulàlia Castellanos, a
fi i efecte de procedir amb l’ordre del dia establert.

Així, després de donar per aprovada l’acta de l’Assemblea General Ordinària de 21
de març de 2024, l’Assemblea ha ratificat sengles acords: en primer lloc, el pres
amb data 2 de juliol de 2024, de condonació de la quota col·legial del mes d’agost
de l’any en curs; i en segon lloc, l’assolit l’11 de novembre de 2024, de reducció en
un 50% de l’import de la quota fixa corresponent al mes de desembre de 2024.

A continuació el tresorer de la Junta de Govern, Javier Mundet, ha exposat les
característiques i criteris del pressupost per l’any 2025, que ha rebut l’aprovació
definitiva per unanimitat. Javier Segura Zariquiey ha tancat l’Assemblea General
Ordinària després del torn de precs i suggeriments.

Els llançaments i la seva incidència en l’activitat judicial –en el context d’un
rerefons social caracteritzat per la problemàtica en l’accés a l’habitatge i
l’endèmica manca d’habitatge social– sovint posa a prova l’efectiva execució
dels Manaments Judicials que donen lloc als llançaments judicials.

Els llançaments són l’acte de recuperació de la possessió d’un immoble
després d’obtenir una ordre judicial que ho autoritza. Si bé fa uns anys a
Barcelona es feien sense tenir en compte cap més paràmetre, amb els anys el
factor social ha anat prenent terreny (el 2012 es va signar el Primer Protocol
sobre Llançaments que volia preveure la seva repercussió social) i fins avui,
que s’ha pres consciència que en determinades ocasions la pèrdua de
l’habitatge ha d’involucrar professionals que acompanyen aquestes famílies.

A Barcelona ciutat la protocol·lització de l’execució dels llançaments ha millorat
de forma exponencial la seva eficiència i aquest model d’èxit que es fa palès a
la capital caldria exportar-lo a la resta de partits judicials per millorar-ne la
gestió i la seva eficàcia.

Tot això va configurar alguns dels eixos de reflexió i intercanvi d’idees en el si
de la ‘Taula de debat sobre els llançaments’ que, en el marc del Procura
Fòrum, va organitzar l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de
Barcelona (ICPB). Hi van intervenir la LAJ del SAC civil de Barcelona, Estela
Bergel; la coordinadora de Servei Territorial i Jurídic del Servei d’Intervenció en
la Pèrdua de l’Habitatge i Ocupació (SIPHO), Lina Poblet; i l’intendent dels
Mossos d’Esquadra i cap de l’Àrea Bàsica Policial Ciutat Vella, Víctor Martín.
Va moderar la sessió la procuradora dels tribunals i vocal de Comunicació de la
Junta de Govern de l’ICPB, Montse Montal.

En la seva intervenció, Montse Montal va posar èmfasi en la necessitat que els
professionals de la procura adoptin una “actitud proactiva” a efectes de garantir
les necessàries “precisió i claredat” del manament judicial i també a l’hora de
delimitar de forma adequada la preparació i la viabilitat del conjunt d’aspectes
pràctics associats a aquest tipus d’actuacions (com per exemple, la porta
d’accés que ha de permetre l’accés a la finca del pis objecte de la diligència) i,
sobretot, “preveure tot allò que pot succeir”. Així mateix, va lamentar la
diferència existent entre la ciutat de Barcelona i altres partits judicials en allò
que fa referència als recursos humans i materials disponibles en el context
d’aquest tipus d’actuacions: “Que Barcelona serveixi de mirall”, va reblar
Montal.

Per la seva part, Estela Bergel va criticar la “manca de regulació homogènia
dels llançaments”, si bé va contraposar aquesta circumstància amb el procés
d’“unificació de criteris amb els jutjats de 1a Instància” que ella mateixa ha
encapçalat des del 2021. També va posar en valor l’impuls, el mateix any, de la
comissió especial de llançaments de Barcelona (CEL), un grup que actualment
integren 20 funcionaris judicials que compten amb formació contínua jurídica,
pràctica i fins i tot emocional adaptada als requeriments específics de l’activitat i
que té per missió agilitzar i coordinar millor els llançaments judicials civils de la
mà de serveis socials i Mossos d’Esquadra. Bergel va explicar que el model de
CEL Barcelona ha estat implantat també a Mataró i Badalona i que es preveu
que sigui adoptat igualment al Vendrell i a altres partits judicials. I va posar
èmfasi en la necessitat d’establir “criteris homogenis d’actuació dels lletrats” per
minimitzar les diferències que hi ha encara d’un partit judicial a un altre.

Quant al paper de procuradores i procuradors, la representant del SAC va
advocar perquè siguin “propers a nosaltres” –“cal comunicació”, va expressar– i
va titllar de “bàsic” el seu paper per “donar agilitat” al procés: “Us necessitem”,
va referir-se al conjunt de professionals de la procura. També va esperonar el
col·lectiu a “reclamar la creació d’equips especialitzats entre el cos funcionarial”
de justícia. Segons Bergel, el 2021 van produir-se 40 llançaments diaris a
Barcelona, el 52% dels quals es van poder executar.

En el seu torn de paraula, Lina Poblet va delimitar l’àmbit d’actuació del SIPHO
al “parc privat d’habitatge” i va indicar que les seves funcions s’han vist
ampliades l’any 2023 en comparació amb les que van definir aquest recurs
municipal (adscrit a l’Ajuntament de Barcelona) en el moment de la seva
creació, el 2016. Les va desgranar: canal de comunicació amb els jutjats,
elaboració d’informes de vulnerabilitat, atenció integral durant l’acte de
llançament, activació d’emergència de l’allotjament temporal urgent (ATU),
activació d’emergència del servei de guardamobles i tractament de dades.
Poblet va expressar que, en qualsevol cas, el SIPHO assumeix com a pròpia
una “funció preventiva” per intentar evitar el llançament, el que el porta a tenir
establerta una “taula de diàleg amb els grans tenidors”, alhora que manté un
“diàleg directe” amb el CEL Barcelona. La coordinadora del SIPHO va posar en
valor el fet que, per exemple, “Madrid no disposa d’un servei de les nostres
característiques”.

Finalment, Víctor Martín va situar l’actuació dels Mossos d’Esquadra en el marc
del que estableix la LEC i el Codi Penal, “en auxili de l’autoritat judicial” i
sempre des de “criteris de proporcionalitat”. Va destacar la “comunicació
contínua” mantinguda amb el SAC i el SIPHO i va dir que “després de rebre el
requeriment del Servei d’actes de Comunicació i Execució Civil de Barcelona
es contacta amb el SIPHO per estudiar cada cas particular”. És a dir, abans de
realitzar el llançament “hi ha un treball previ detallat, una planificació” que
pretén delimitar les característiques de l’acció a emprendre i establir quin tipus
d’actuació se’n pot derivar per part de Mossos d’Esquadra, també en funció de
si cal o no cal la presència dels equips d’ordre públic. Martín va admetre però
que “els recursos són finits” en matèria d’ordre públic.

La Procura ha tingut un doble protagonisme en l’acte de celebració del Dia de la Justícia que, encapçalat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha tingut lloc avui al Palau de la Generalitat, i que ha comptat amb la presència del degà de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB) i president del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, Javier Segura Zariquiey.

En aquest marc s’ha atorgat la menció honorífica a la Comissió de Digitalització de l’Observatori Català de la Justícia, de la qual n’és membre el vicesecretari de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona, Carlos Molina Blanchar. Impulsada amb l’objectiu de col·laborar en l’Estratègia Judicial 2030, la Comissió ha treballat en la definició dels sis eixos estratègics que inspiren l’Estratègia, així com en la identificació dels reptes i objectius que es pretenen assolir per a cada eix.

Per la seva part, el procurador dels tribunals i president de la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta i Torn d’Ofici del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, Jesús Bley Gil, ha rebut la medalla d’honor de la Generalitat de Catalunya per serveis excepcionals a la justícia. D’ell i de la seva trajectòria s’ha valorat la “sensibilitat excepcional envers els col·lectius més vulnerables de la nostra societat”, el “ferm compromís amb el servei públic” i la “dedicació a la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta de Barcelona” des de fa 25 anys, alhora que s’ha destacat que “és un exemple de compromís, dedicació i excel·lència en el camp de la justícia gratuïta, i de la defensa del paper dels procuradors de tribunals” en el que té d’“aportació de gran valor a la societat catalana”.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha volgut destacar les “trajectòries vitals i vocacionals en diversos àmbits” del conjunt de guardonades i guardonats i ha posat èmfasi en la voluntat de configurar una justícia “independent, rigorosa, eficient i moderna”. Des d’aquesta òptica ha manifestat la predisposició del Govern a la “plena col·laboració” per assolir reptes en aquest camp, com poden ser una major coordinació amb el conjunt de cossos i forces de seguretat i l’impuls de més òrgans judicials a Catalunya per proporcionar un bon servei a la justícia en benefici del conjunt de la ciutadania.

En la seva intervenció, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha posat en valor el diàleg bilateral establert amb els diversos agents i operadors de la Justícia i el punt de trobada que, en aquest camp, suposa l’Observatori Català de la Justícia. S’ha referit a alguns dels reptes pendents, com és el cas de la congestió –que ha atribuït a “múltiples factors”–, i també a les fortaleses (com pot ser la nova llei d’eficiència en l’àmbit judicial estatal o l’aplicació de l’oficina judicial en més de la meitat dels partits judicials), sense oblidar el doble objectiu que representa el desplegament del dret civil català i la potenciació de la mediació o justícia restaurativa. Ho ha fet amb una reivindicació final en forma de propòsit: que la justícia “tingui cura dels més febles, és a dir, de les víctimes”.

En el marc del Dia de la Justícia la magistrada emèrita del Tribunal Suprem Rosa Maria Virolés Piñol ha rebut el Premi Justícia de Catalunya per a l’any 2024.

L’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB), la seva Junta de Govern encapçalada pel degà Javier Segura Zariquiey i el conjunt de la procura barcelonina volem expressar el nostre sincer condol i la nostra solidaritat amb tots els afectats pel temporal DANA a diversos territoris d’Espanya.

Volem traslladar el nostre suport i afecte a les famílies de les víctimes de la catàstrofe, així com a tota la població que ha patit nombrosos danys materials. Desitgem que la situació millori i que la feina valuosa que estan efectuant tots els professionals d’emergència, voluntaris i ciutadans implicats permeti una recuperació d’aquesta crisi.

 

El degà de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona
(ICPB), Javier Segura Zariquiey, ha intervingut en la presentació de l’informe
La Justícia a Espanya 2024, una iniciativa de la candidatura Procura el canvi en
les eleccions al Consell General de Procuradors d’Espanya (CGPE). Han
acompanyat Segura Zariquiey els degans dels col·legis de procuradors de
Madrid i Vigo, Alberto García Barrenechea i José Antonio Fandiño,
respectivament.

L’informe posa el focus en el “col·lapse estructural” de la Justícia espanyola i
apunta a una participació més activa de la figura del procurador com una
mesura per contribuir a la seva agilitació.

El nombre d’assumptes en tràmit es va xifrar en 3.977.110 a finals del 2023 al
conjunt d’Espanya, davant dels 2.611.468 corresponents al final de l’exercici
2018. És a dir, en cinc anys el nombre de casos aturats ha augmentat un
52,29%, si bé amb un matís rellevant a prendre en consideració: el tap creix
més ràpid el 2023 (+17,1% en un any). Així mateix, en aquest mateix període
2018-2023, els plets s’han incrementat cinc vegades més que els jutjats.

Per comunitats autònomes i pel que fa al 2023, la Regió de Múrcia va liderar el
nombre d’assumptes en tràmit per òrgan (1.411), per davant de Castella-La
Manxa (1.214), Comunitat de Madrid (1.115) i Catalunya (1.087).

En la seva intervenció amb motiu de la presentació de l’informe a Madrid,
Javier Segura Zariquiey ha expressat que “la Justícia que arriba tard, no és
Justícia”, per argumentar a continuació que “tenim molts jutjats que han
duplicat i fins i tot quadruplicat el seu embús”. “Ens han de permetre ser els acceleradors i facilitadors de la Justícia. Estem professionalment capacitats per aconseguir la descongestió, funció que a més possibilitaria fer més atractiva la professió als joves estudiants del Grau de Dret i futurs procuradors”, ha conclòs
el degà de l’ICPB.

Precisament, la candidatura Procura el canvi ha incorporat en aquesta anàlisi
de la Justícia a Espanya algunes propostes de millora que es concreten en la
voluntat de reduir l’embús judicial un 50% en cinc anys (això és, passar dels
referits prop de quatre milions del 2023 a situar-se per sota dels dos milions a
finals de l’exercici 2028), adaptar el model portuguès d’agilitació de la Justícia
(Portugal ha agilitat la Justícia en un 60% en 20 anys elevant les competències
del sol·licitador i els sol·licitadors d’execució) i, per damunt de tot, incorporar la
figura del procurador executiu a Espanya per a un “major i millor aprofitament”
de la figura de les procuradores i procuradors i amb el propòsit d’assolir una
millora dels temps de resolució en la Justícia del país sense cost econòmic per
a l’Estat.

Per a més informació: Informe La Justícia a Espanya 2024

El degà de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB) i president del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, Javier Segura Zariquiey, ha intervingut en la sessió d’inauguració del màster universitari en Advocacia i Procura de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU), juntament amb la degana de la Facultat de Dret, Mª Jesús Pesqueira.

El Consell participa en l’organització i coordinació del programa màster en el marc del conveni de col·laboració signat el novembre de 2023 amb la UAO CEU i que determina la capacitat del Consell de proposar professorat i tutors, organitzar cursos o seminaris i col·laborar per aprofundir en la formació o la promoció de la part teòrica i pràctica de la formació del màster. És a dir, el present programa, en la seva concepció i estructura a partir de la referida col·laboració establerta entre el Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya i la UAO CEU, arriba ara a la seva segona edició.

En la seva intervenció Javier Segura Zariquiey ha posat èmfasi en el “valor” que suposa el fet que “professionals en exercici de la professió de la Procura exerceixin com a professors i professores” en el context d’aquest programa, el que “dona al conjunt d’alumnes les claus essencials per al desenvolupament de la pràctica professional en un present ple de reptes”. El president del Consell ha fet explícit el seu desig que “les persones que cursen aquesta nova edició del màster aprofitin al màxim aquesta experiència” i ha reivindicat que “la Procura és una opció que pot resultar molt interessant des del punt de vista del desenvolupament professional d’aquells i aquelles estudiants que han cursat prèviament Dret”.

Per la seva part, la coordinadora acadèmica del màster, Isabel Arias, ha desgranat aspectes vinculats al calendari acadèmic, les assignatures optatives i el sistema d’avaluació, entre altres. La seva durada és de 18 mesos, amb 90 ECTS (o sigles en anglès del Sistema Europeu de Transferència de Crèdits) i en modalitat presencial.
Un total de 45 alumnes han cursat l’edició 2023-24 del màster i en espera que es tanqui el període de matriculació de la seva segona edició, la corresponent al 2024-2025.

La nova regulació de l’aranzel motivada pel Reial Decret 434/24 va centrar la sessió formativa organitzada pel l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB) i el Centre d’Estudis de la Procura. Hi van intervenir el degà, Javier Segura Zariquiey; l’advocat i soci del despatx Roca Junyent, Manuel Silva Sánchez; el procurador dels tribunals i vocal 1er de la Junta de l’ICPB, Joan Manel Bach Ferré; i la procuradora dels tribunals Diana Pino Ríos. La vicedegana col·legial, Margarita Ribas Yglesias, va exercir com a moderadora de l’acte.

En la presentació de la sessió, Javier Segura Zariquiey va lamentar que han hagut de transcórrer 21 anys per disposar d’un nou aranzel que, en qualsevol cas, “no satisfà les expectatives ni les necessitats d’una bona part de la procura”. Transcorreguts dos mesos des de l’entrada en vigor del RD 434/24, el degà va manifestar que “era necessari desenvolupar una jornada per resoldre els nombrosos dubtes que la nova norma genera en la seva aplicació pràctica”.

En un to crític, Segura Zariquiey va indicar que la concepció del nou aranzel parteix d’una resolució ministerial fruit d’una “negociació política” sobre el resultat final de la qual gran part de la professió “està molt en desacord”, sobretot en allò que fa referència a la seva regulació. Per al degà l’aranzel “treu valor a la professió i acaba per perjudicar la ciutadania com a usuària de la justícia”. També va expressar la seva contrarietat per l’“absència d’una clàusula de revisió de l’IPC” en el RD, sobretot quan durant els 21 anys d’aplicació de l’anterior aranzel tampoc hi ha hagut cap possibilitat d’actualització en aquest camp i malgrat l’encariment de la vida.

En qualsevol cas, en el marc de la seva intervenció, va recordar al conjunt d’assistents que van seguir la sessió tant en modalitat presencial com virtual, que el Col·legi és un dels 34 col·legis de procuradors del territori espanyol que han interposat recurs davant del Tribunal Suprem (TS) en contra del Reial Decret 434/24. “Esperem que en el termini màxim de dos anys tinguem una sentència del Tribunal Suprem”, va urgir.

La intervenció de l’advocat Manuel Silva Sánchez va posar el focus en el context històric del RD objecte d’anàlisi. Silva va afirmar que aquest comparteix uns principis similars al RD 307/2022 (antecedent immediat del RD 434/24). Com a trets principals del RD 434/24, va destacar l’establiment d’un aranzel màxim de 75.000 euros, la prohibició de límits mínims i llibertat per pactar retribucions i l’obligació d’efectuar un pressupost previ per part del professional de la procura. Així mateix va insistir en la importància que el Tribunal Suprem “resolgui totes les qüestions” derivades de la interposició dels recursos citats i va indicar que davant l’eventualitat de la seva estimació per part del TS es tornaria al sistema combinat del 2003 (RD 1373/2003) i 2010 (RD 5/2010). Per a l’advocat el RD 434/24, amb la regulació del nou aranzel, “vulnera els principis de motivació i proporcionalitat”. I va defensar que “s’estableixin criteris de retribució adequada” per al conjunt de professionals de la procura en la seva qualitat de “col·laboradors de l’Administració de Justícia”.

Por la seva part, Joan Manel Bach Ferré i Diana Pino Ríos, procuradors dels tribunals, van analitzar alguns aspectes pràctics de l’aranzel i les principals diferències amb el RD 1373/2003 (pressupost previ detallat, augment 35% quanties, àmbit d’aplicació, règim transitori, art. 5 substitució de professionals i art. 6 de multirepresentació, entre altres). També van assenyalar algunes qüestions controvertides seves (despeses hipotecàries i quantia indeterminada per reforma març proc. verbal, entre altres). Bach Ferré, vocal 1er de la Junta de l’ICPB, va admetre que el nou aranzel “modifica la forma de treballar” de procuradors i procuradores.

La vicedegana de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona, en el seu paper de moderadora de la sessió formativa, va advocar per la necessitat que, davant el nou marc creat pel RD 434/24 i la seva regulació de l’aranzel, “el sector aprofiti la conjuntura per regular i dignificar la professió”.

La seu de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB) ha acollit la primera reunió d’un grup de treball pioner entre Lletrats de l’Administració de Justícia (LAJs) i el Col·legi.

En representació de la LAJs hi han assistit Cristina Carretero (Jutjat de Primera Instància nº 14 de Barcelona), Pilar Sanz (Jutjat de Primera Instància nº 34 de Barcelona), Verònica Lluch (Jutjat de Primera Instància nº 36 de Barcelona), Francisco Vivar (Jutjat de Primera Instància nº 49 de Barcelona) i Dolors Cortina (secció 15a de l’Audiència Provincial de Barcelona), mentre que Margarita Ribas, vicedegana de l’ICPB, ha encapçalat la representació de la procura, acompanyada d’Eulalia Castellanos (secretària general), Joan Manel Bach (vocal 1er) i Javier Mundet (vocal 3er).

La reunió ha servit per analitzar diferents qüestions que se susciten en el dia a dia als Tribunals, sobretot arran de l’entrada en vigor del RD 6/24. La LAJs i l’ICPB han fet explícita la seva voluntat de crear sinèrgies per fer la justícia més eficient en benefici del justiciable.

En el context del primer aniversari de l’actual Junta de Govern del Col·legi de Procuradors de Barcelona, el degà Javier Segura Zariquiey i la vicedegana Margarita Ribas Yglesias han publicat un article conjunt al diari La Vanguardia, on posen en valor l’aportació social de la figura del procurador dels tribunals.

Per llegir-lo, podeu fer clic en aquest enllaç

 

En el marc de la jornada “El dret a l’habitatge: un dret real?” organitzat pel Col·legi Notarial de Catalunya, el degà del Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona, Javier Segura Zariquiey, ha carregat contra la Llei d’Habitatge al considerar que aquesta perjudica els propietaris i no soluciona els problemes que pateixen les famílies vulnerables.

Durant la seva intervenció, ha assegurat que aquesta llei ha creat un “laberint jurídic” per als propietaris que volen presentar una demanda en cas que es produeixi una ocupació il·legítima per impagament de lloguer en els seus habitatges. També ha demanat als legisladors que consultin els “experts en habitatge i operadors jurídics” per garantir lleis més rigoroses i evitar que s’hagin d’anar apedaçant després.

D’altra banda, Segura Zariquiey ha recordat que els procuradors sempre estan en primera línia quan acompanyen la comissió judicial a fer un llançament i coneixen bé les vicissituds que es produeixen. Així mateix, ha destacat que l’últim objectiu del procurador que representa al propietari afectat és assegurar-se que s’executa la sentència judicial i aquest pot recuperar la seva propietat ocupada.

En el debat judicial sobre la Llei d’Habitatge han participat també Jesús M. Sánchez, degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona; Lorenzo Viñas, degà del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida; Gerard Duelo Ferrer, president del Consell General de COAPI d’Espanya; i José Alberto Marín Sánchez, degà del Col·legi Notarial de Catalunya.

Per més informació, podeu llegir un article sobre aquesta jornada en el següent enllaç de LA VANGUARDIA.

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Casa de l’Ardiaca) acull l’exposició “Morando in Arte. L’art de la procuradoria”, una mostra que explica els orígens remots de la professió i que visibilitza els inicis i l’evolució de l’associació professional a Barcelona.

Inaugurada el passat 20 de juny, l’acte va comptar amb la intervenció de Javier Segura Zariquiey, degà del Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB), Sílvia Domènech, directora de l’Arxiu, i Àngel Busquets, comissària de la mostra.

En la seva intervenció, el degà va recordar que “l’any 2012 vam celebrar el 500 aniversari de la constitució de la primera corporació de procuradors i vam prendre consciència com a col·lectiu del valor del nostre fons històric”. El 2014 l’ICPB va lliurar en comodat el seu fons documental a l’Arxiu Històric de la Ciutat amb la triple voluntat de garantir-ne la seva preservació, fer-lo accessible als investigadors i fer-ne una mostra pública.

“Podem dir, amb orgull, que som uns operadors jurídics amb un llegat històric envejable i plenament consolidats”, va reblar Javier Segura Zariquiey. I és que a Catalunya ja es referia la figura del procurador en un text datat al segle X o XI. Per la seva part, el Rei Ferran el Catòlic, al segle XVI, va aprovar les primeres ordenacions i va establir la Confraria de Procuradors de Sant Iu, la primera corporació de l’ofici de la procura a la ciutat de Barcelona.

El títol de l’exposició de la Casa de l’Ardiaca (“Morando in Arte”) al·ludeix a l’aprenentatge de l’ofici (en l’època, les professions lliures s’anomenaven arts) per part de l’aspirant de la mà d’un professional que ja exercia aquesta activitat, això és, vivint en la professió.

La mostra conté documents del propi Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona i també procedents d’altres institucions (monarquia, Consell de Cent i Ajuntament de Barcelona) que els han donat el marc legal. Es pot visitar fins el proper 9 de novembre.

El divendres 7 de juny el Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB) va celebrar la 10a edició dels Premis Procura en un acte que va reunir prop de 300 persones a la Sala Olímpia del Reial Club de Polo de Barcelona. L’acte va estar presentat per la periodista Helena García Melero.

Atorgats en el marc dels actes vinculats a Sant Iu, patró de la procura, en aquesta ocasió es va reconèixer la tasca d’Ignacio Sancho Gargallo, Magistrat de la Sala 1a del Tribunal Suprem (Premi Procura Trajectòria Professional 2024); María Peñacoba Pérez, Secretària Coordinadora Provincial de Barcelona (Premi Procura Anual 2024); i la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls (Premi Procura Solidari 2024).

En el seu discurs de benvinguda el degà del Col·legi, Javier Segura Zariquiey, va posar en valor que els guardons han esdevingut una “referència” en el món judicial barcelonès, català i espanyol i que són una mostra de “prestigi, rigor i reconeixement professional”. Així mateix, va considerar que “els premis són un fil conductor dels esforços de companys i companyes implicats en el seu impuls i organització amb el propòsit de progressar com a professió i de contribuir al bé comú a través d’uns valors que defineixen els premiats en cada ocasió”. Uns valors, va prosseguir, que estan arrelats en “el compromís, la vocació de servei, l’excel·lència i la solidaritat”.

El degà de l’ICPB va tenir un reconeixement cap els degans que “m’han precedit en anteriors edicions dels Premis Procura: Ignacio López Chocarro i Ángel Quemada Cuatrecasas”. “El mèrit d’haver convertit els guardons en un referent de prestigi és vostre”, va formular.

També va reivindicar que al llarg de tots aquests anys -un període marcat tant per la pandèmia sanitària global com per l’intens desenvolupament tecnològic i la difusió de la Intel·ligència Artificial- “les procuradores i els procuradors ens hem projectat com un col·lectiu professional imprescindible, que seguirà sent clau en el futur de la nostra Justícia”.

Premis Procura: Ignacio Sancho Gargallo, María Peñacoba Pérez i Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls

Ignacio Sancho Gargallo, Premi Procura Trajectòria Professional 2024, va rebre el guardó de mans d’Antonio Recio Córdova (president de l’Audiència Provincial de Barcelona) i de Javier Segura Zariquiey. En el seu discurs d’agraïment, va expressar “l’honor i la satisfacció que suposa el guardó, sobretot per la institució que el confereix”, alhora que va destacar “la contribució al bon funcionament de la justícia” del col·lectiu de la Procura i, en representació seva, del Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona.

La guanyadora del Premi Procura Anual 2024, María Peñacoba Pérez, va rebre el guardó de mans de Iolanda Aguilar i Juncosa (Secretària per a l’Administració de Justícia) i de Javier Segura Zariquiey. En el seva intervenció es va mostrar “feliç i emocionada” i va exposar la seva visió de la “Justícia com una orquestra en què totes les parts que la integren són necessàries, en què ens hem de comunicar millor i que, alhora, hem de comunicar millor cap enfora.”

La Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls va ser distingida amb el Premi Procura Solidari 2024, que està dotat en 3.000 euros. Anna Rigola (cap de Comunicació de l’entitat) va rebre el guardó de mans de Josefa Beltran Bertomeu (sotsdelegada del Govern a Catalunya) i de Javier Segura Zariquiey. En el seu discurs, Rigola va recordar els orígens de la Fundació i va indicar la importància d’“acompanyar la persona malalta i els seus familiars, al llarg de tot el procés de la malaltia”, així com el “necessari impuls” de la telemedicina i la recerca per aconseguir millorar les condicions vitals dels afectats amb Esclerosi Lateral Amiotròfica.

Precisament, en els Premis Procura 2024 també va intervenir un malalt afectat d’ELA, l’activista Jordi Sabaté Pons, que va dirigir unes paraules a les persones assistents en defensa del “dret a la vida”.

Abans de donar per tancat l’acte, el degà de l’ICPB es va dirigir a Ignacio Sancho, María Peñacoba i la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls: “Des de les vostres responsabilitats, sou un exemple i una inspiració. Aprendre dels vostres valors ens farà millors com a col·lectiu i ens inspirarà de cara al futur”.

En el context de la festivitat de Sant Iu, patró de la procura, el Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB) ha celebrat l’acte institucional al Palau de Justícia de Barcelona de jurament de nous col·legiats. 

En el discurs d’obertura d’acte el degà de l’ICPB, Javier Segura Zariquiey, ha reclamat una “regulació jurídica rigorosa” de la intel·ligència artificial (IA) en l’àmbit de la justícia per evitar “crear disfuncions amb els drets fonamentals a tercers” i ha advertit que “la digitalització pot comportar, també, una mala justícia”. En el seu parer “no s’ha de pretendre que la digitalització i la IA substitueixin les relacions personals” perquè “la presència humana en la justícia és un valor que no podem deixar perdre”.

També ha argumentat que “és evident que la tecnologia és un instrument per a la justícia, que ha comportat avenços”, si bé ha lamentat que “la realitat tecnològica és molt heterogènia en els diversos òrgans judicials del nostre país”. Per al degà, “els canvis tecnològics s’han produït a diferent velocitat entre els territoris i els seus partits judicials”.

L’acte ha comptat amb la presència de la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, que ha expressat que “el paper dels procuradors i procuradores en el dia a dia dels jutjats segueix essent crucial en matèria de comunicacions, d’assessorament processal i d’optimització de terminis”. Així mateix, ha dit que “la Procura, en definitiva, contribueix a avançar cap a un dels grans objectius de país: el d’agilització del sistema de justícia”. “Una justícia més àgil és una justícia més justa, que remou els obstacles d’accés als drets civils i socials de la ciutadania”, ha reblat la consellera.

Més dotació econòmica, col·laboració i formació

Javier Segura Zariquiey ha defensat que “és necessari exigir als governants una major inversió i dotació econòmica” que permeti “més eficàcia i més eficiència” en la justícia. “És fonamental que la despesa pública que es destini a justícia sigui suficient”, ha sentenciat.

El degà de l’ICPB ha reivindicat “una major intervenció” del col·lectiu de la Procura en la tramitació de processos i en l’execució de les resolucions judicials, i fer-ho “des de la màxima col·laboració, sempre per delegació i sota la supervisió del cos de lletrats de l’Administració de Justícia”.

En la seva intervenció també ha manifestat la importància que el desenvolupament de les reformes legislatives compti amb la “participació, cooperació i diàleg dels operadors necessaris” a efectes de garantir la “màxima seguretat jurídica”. I ha posat èmfasi en la “formació adequada i continuada” com a garant perquè el col·lectiu de la Procura assoleixi l’ “excel·lència” i “pugui assumir noves funcions i competències” en benefici de la pròpia justícia i també de la ciutadania en el seu conjunt.

Medalles d’Or del Consell

En el marc de la celebració de Sant Iu, Javier Segura Zariquiey, també president del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, ha lliurat la Medalla d’Or del Consell al degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), Jesús M. Sánchez García, i a l’expresident del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, Ángel Quemada Cuatrecasas.

El degà de l’ICAB ha afirmat que “la funció de la Procura és fonamental per construir una justícia eficient i digna”. I l’expresident del Consell s’ha referit a “una justícia accessible per al conjunt de la ciutadania, dotada amb més eficiència”.

En el marc de la celebració de Sant Iu, Javier Segura Zariquiey, també president del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, ha lliurat la Medalla d’Or del Consell al degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), Jesús M. Sánchez García, i a l’expresident del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, Ángel Quemada Cuatrecasas.

El degà de l’ICAB ha afirmat que “la funció de la Procura és fonamental per construir una justícia eficient i digna”. I l’expresident del Consell s’ha referit a “una justícia accessible per al conjunt de la ciutadania, dotada amb més eficiència”.

Nous col·legiats i 25 anys de col·legiació

La Sala dels Passos Perduts del Palau de Justícia de Barcelona també ha acollit el lliurament de diplomes i jurament del càrrec dels nous col·legiats de l’ICPB i la concessió de les medalles de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors de Barcelona i dels diplomes del Consejo General de Procuradores de España als col·legiats que han complert 25 anys de col·legiació.

En l’acte de celebració també hi ha intervingut el president del Consejo General de Procuradores de España, Juan Carlos Estévez Fernández-Novoa, que ha fet seu el propòsit de “lluitar per un millor país, una millor justícia i una millor Procura” des de les necessàries “col·laboració, unitat i concòrdia” entre les professions jurídiques a Catalunya i a Espanya.

Ha tancat la celebració el president de l’Audiència Provincial de Barcelona, Antonio Recio Córdova. En el seu parlament ha posat en valor la necessitat que “tots els operadors jurídics col·laborin en la modernització de la justícia”, ha opinat que “les noves tecnologies no han de ser una finalitat en sí mateixes, sinó un mitjà” –“el factor humà és fonamental en la justícia”, ha matisat en aquest punt-, i ha reclamat equiparar els recursos destinats a justícia amb els que reben els àmbits de la sanitat i l’educació.

L’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB) celebra la 10a edició dels Premis Procura, uns guardons que reconeixen anualment aquelles persones de l’àmbit jurídic que fan possible una justícia millor i alhora premien la tasca social d’una entitat sense ànim de lucre. El guanyador del Premi Procura – Trajectòria Professional d’enguany és Ignacio Sancho, magistrat del Tribunal Suprem i membre de la Sala de Govern del Tribunal Suprem. Per la seva part el Premi Procura – Anual reconeix María Peñacoba per la seva carrera com a jurista amb vocació de servei i la seva tasca com actual Secretària Coordinadora Provincial de Barcelona. Per últim, la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls ha estat distingida amb el Premi Procura Solidari, per la seva vocació per millorar la vida dels malalts amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i les seves famílies, així com el suport a la investigació d’aquesta malaltia. Els guardons es lliuraran en el decurs d’un acte que tindrà lloc el proper 7 de juny a partir de les 20h al Reial Club de Polo de Barcelona, en el marc de les celebracions de Sant Iu, patró del col·lectiu de procuradors.

El lliurament de premis, en el qual està prevista l’assistència d’uns 300 professionals del món de la justícia, reunirà diverses autoritats del sector i comptarà amb la presència de la Junta de Govern del Col·legi de Procuradors de Barcelona, que està encapçalada pel degà Javier Segura Zariquiey.

 

Perfil dels premiats

Premi Procura – Trajectòria Professional 2024:
Ignacio Sancho Gargallo

Magistrat del Tribunal Suprem i actual membre de la Sala de Govern del TS, Ignacio Sancho Gargallo rep aquest premi per la seva trajectòria professional al món de la justícia, on ha sobresortit per la seva excel·lència. Durant la seva extensa carrera, ha estat magistrat del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Alcañiz a Terol; magistrat i jutge de Primera Instància de Barcelona; magistrat especialista del mercantil i president de la Secció 15 de l’Audiència Provincial de Barcelona. A més, en l’àmbit internacional el magistrat Sancho Gargallo ha estat membre de la Xarxa Judicial Europea i de la Xarxa d’Experts en dret de la Unió Europea del Consell General del Poder Judicial, en l’àrea de Dret Mercantil. Actualment, el premiat és membre del Judicial Wing of INSOL Europe des de la seva creació i forma part de l’International Insolvency Institute. A més, la seva trajectòria professional també l’ha portat a ser des de l’any 2010 Acadèmic d’Honor de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Premi Procura – Anual 2024:
María Peñacoba Pérez

El premi reconeix la seva dilatada carrera com a jurista de vocació compromesa amb el servei de l’Administració Pública i a la ciutadania fent una Justícia més amable, eficient i de qualitat comptant sempre amb la procura per millorar i modernitzar l’activitat dels organismes judicials. María Peñacoba Pérez, lletrada de l’Administració de Justícia, ha desenvolupat la seva carrera professional en òrgans de la jurisdicció penal que ha compaginat amb la formació en l’àmbit de la gestió pública. Des de setembre de 2020 és la Secretària Coordinadora Provincial de Barcelona, i des de l’octubre de 2023 és una de les Vocals del Consejo del Secretariado per designació del Ministeri de Justícia.

Premi Procura – Solidari 2024:
Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls

El premi reconeix la tasca per millorar la qualitat de vida de persones afectades amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) i el suport a les seves famílies que du a terme la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, així com la rellevant tasca de l’entitat per impulsar la investigació. Per poder vetllar per les necessitats de cada pacient i cada família, l’entitat creada per Enric M. Valls el 2005 ofereix una atenció personalitzada a domicili amb un tracte de calidesa i proximitat indispensable en el procés de suport. A més, la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls du a terme múltiples activitats de sensibilització i difusió per conscienciar les administracions, els estaments públics i la societat de com es pot millorar l’atenció a les persones afectades d’ELA/MMN i quins recursos són necessaris per aconseguir-ho.  

L’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB), de la mà del Centre d’Estudis de la Procura, ha dedicat una sessió formativa especial a l’impacte processal del Reial Decret-llei 6/2023, de 19 desembre, pel que s’aproven mesures urgents per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge.

L’obertura de la sessió ha anat a càrrec del degà de l’ICPB, Javier Segura Zariquiey, que ha destacat el “rigor jurídic” dels ponents en el propòsit de resoldre dubtes sobre el redactat “confús” i amb “incongruències tècniques” que, en la seva opinió, presenta la normativa que ha d’entrar en vigor el proper 20 de març. En aquest sentit, el també president del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya ha posat èmfasi en “les esmenes presentades als grups polítics perquè l’aplicabilitat del Reial Decret sigui realment efectiva”. “Esperem que algunes d’aquestes esmenes siguin recollides per la llei”, ha reblat Zariquiey, que ha reivindicat la capacitat d’adaptació als canvis processals demostrada pel col·lectiu de la Procura en una etapa que vindrà marcada per un nou contingut normatiu que “estableix com es transformarà la justícia al nostre país”.

La vicedegana de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona, Margarita Ribas Yglesias, ha moderat la sessió que ha tingut lloc a l’auditori del LIV Student Sarrià i que ha comptat amb ponents dels àmbits de la judicatura, la universitat, l’advocacia i la Procura i amb l’assistència de prop de 200 persones. Ribas ha destacat que amb l’acte s’ha pretès oferir una “visió plural i crítica, per part dels diversos operadors, del Reial Decret” i ha reflexionat que “com s’esdevé amb qualsevol norma jurídica, l’èxit no està assegurat”. Això no obstant, ha defensat que “són reformes necessàries que ajudaran a l’eficiència de la justícia”.

En el torn dels ponents, Vicente Pérez Daudí (catedràtic de Dret Processal de la UB) ha abordat “La digitalització: notificacions, resolucions assistides i funció del CTEAJE” i on, després d’establir la dimensió quantitativa de l’impacte del Reial Decret-llei 6/2023 (modifica 127 articles de la LEC, 31 articles de la LJS, 30 articles de la LCJA i 10 articles de la LECRIM), ha lamentat que amb la nova regulació “la funció del CTEAJE excedeix de la merament tècnica i incideix de forma directa en el procés judicial afectant a la tutela judicial efectiva”. Si bé ha valorat de forma positiva que “es legisli sobre aspectes fins ara no regulats de la digitalització del procés judicial”, ha lamentat que “s’ha quedat curta”, per exemple, en matèria de garanties per a l’adopció de decisions automatitzades o en allò que fa referència als efectes de la bretxa digital.

Dolors Cortina Alarcón (LAJ Secció 15a de l’Audiència Provincial de Barcelona) s’ha centrat en “La carpeta justícia i actes de comunicació”. Ha titllat d’”idea brillant” aquesta eina perquè “posa el focus en la ciutadania” a fi i efecte de facilitar l’accés als expedients judicials “amb rapidesa i sense haver-se de desplaçar”. Però el problema, segons Cortina, és que el sistema plantejat “xoca amb la bretxa digital” (tant generacional com territorial) i amb la “manca d’interoperabilitat”. Hi ha afegit, també, el llast que al seu parer suposa que el Reial Decret “estigui mancat d’una Memòria Econòmica”.

Bibiana Segura Cros (magistrada del Jutjat de 1a Instància 50 de Barcelona) s’ha referit a l’apartat “Judicis telemàtics”. La magistrada ha fet una reflexió crítica a propòsit de l’equació judicis telemàtics – eficiència processal, una correlació aquesta que fonamenta la pròpia normativa que ha d’entrar en vigor el 20 de març. En aquesta matèria, però, Segura ha referit aspectes vinculats als àmbits penal i/o civil (desenvolupament dels acaraments, dret a la darrera paraula per part de l’acusat, protecció de dades, punt d’accés segur, audiència pública i preservació de la manca de comunicació entre testimonis, entre altres qüestions) que, sumats a l’“heterogeneïtat” dels sistemes de comunicació de les diverses comunitats autònomes o la manca d’infraestructures i recursos que pateixen alguns jutjats, posen en qüestió -així ho ha argumentat la magistrada- els avantatges en termes d’eficiència d’aquesta nova modalitat.

Antonio Recio Córdova (president de l’Audiència Provincial de Barcelona) ha volgut manifestar davant l’auditori la predisposició de l’òrgan jurisdiccional que presideix a “adoptar les decisions en el marc de les competències pròpies de l’Audiència” que possibilitin la necessària “flexibilitat” davant l’“adequació a un nou sistema” vinculat a l’aplicació del Reial Decret. En qualsevol cas, ha reconegut que amb el nou marc jurídic “tenim un problema amb el recurs d’apel·lació”, tot evocant les modificacions dels articles 398 (costes en segona instància) i 449 (apartat 6è).

En representació de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), el seu degà, Jesús M. Sánchez García, s’ha centrat en el “Punt Neutre Judicial”. A propòsit d’aquesta eina, ha reivindicat “la importància del conjunt de professionals de la Procura en el procediment judicial”, raó per la qual ha defensat que “aquest col·lectiu professional ha de tenir accés al Punt Neutre Judicial”. Al fil d’aquesta petició, el degà de l’ICAB ha explicat que “hem anat al Congrés dels Diputats per presentar les nostres propostes, que han estat molt ben acollides”. En relació amb els judicis telemàtics vinculats a la nova normativa, ha indicat que des de l’Advocacia de Barcelona s’han encarregat dos dictàmens. Sigui com sigui, ha expressat que “cal aprofitar les seves eficiències quan hi siguin, però sense renunciar a la presencialitat en determinats casos”.

Guillermo Ormazabal Sánchez (catedràtic de Dret Processal de la UdG) ha desenvolupat l’apartat “Plet testimoni: nova figura al nostre dret processal”. Més enllà de situar-lo en el context d’allò que estableix la Directiva (UE) 2020/1828, el ponent ha citat alguns dels que ell titlla d’“aspectes problemàtics” del procediment. A saber: reduït àmbit objectiu (exclusivament control d’abusivitat de clàusules contractuals); reduït àmbit territorial (poc útil per establir un criteri uniforme i possibilitat de resolucions contradictòries en el territori de diferents administracions públiques); indeterminació sobre com es tria quin dels procediments pendents serà el testimoni; i incorrecta ubicació sistemàtica dins la LEC de l’extensió d’efectes en seu de procediment d’execució, entre altres.

El darrer ponent a intervenir ha estat el procurador dels tribunals Jaume Aso, amb “L’abast de la reforma i les reivindicacions de la Procura”. En la seva opinió, la manca d’accés de la Procura al Punt Neutre Judicial és una “manca d’ineficiència”. També ha reivindicat la importància de la “comunicació personal a domicili” (article 155 LEC) i, des d’un punt de vista conceptual, ha manifestat que el Reial Decret-llei 6/2023 s’ha fet amb “massa celeritat”, a partir de “fragments d’aquí i d’allà” i amb la voluntat d’“aconseguir fons europeus” (tota vegada que amb la seva aprovació es satisfà el compromís amb Brussel·les, el que possibilita que Espanya pugui cobrar una nova partida econòmica procedent dels Fons Next Generation UE).

Ha tancat l’acte el degà de l’ICPB, Javier Segura Zariquiey, que ha agraït als ponents les “brillants intervencions” i al nombrós públic assistent el “debat enriquidor i constructiu” generat al final de la sessió, alhora que anunciava la celebració al llarg de l’any de noves sessions formatives específiques per part del Col·legi i el Centre d’Estudis de la Procura vinculades a alguns dels principals aspectes sotmesos a la nova regulació que suposa el Reial Decret-llei 6/2023.

 

En el món jurídic cada cop hi ha més presència de dones i, d’entre totes les professions del sector, les procuradores són les que se situen al capdavant, ja que representen el 61,17% dels exercents inscrits al Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB). En l’àmbit català, el percentatge puja encara més fins al 65,1% del total de mil professionals al territori, i en el conjunt d’Espanya s’arriba al 67,27% de les deu mil persones exercents, segons dades del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya i del Consejo General de Procuradores de España.

Avui, Dia de la Dona Treballadora, posem novament de manifest que la procura està compromesa en la defensa de la plena igualtat i així ho demostra el col·lectiu en totes les seves accions.